Foro de Tiempo.com
Foro general de Meteorología => Foro General de Seguimiento => General en distintos idiomas => Mensaje iniciado por: vigilant en Miércoles 12 Abril 2006 20:09:52 pm
-
Enem a recollir alguns termes meteorològics de la nostra cultura.
http://dcvb.iecat.net/
Oratge: Estat atmosfèric i de la mar. Temps atmosfèric.
Vents
N. Tramuntana.
NE. Gregal. Agregalat.
E. Llevant. Allevantat. Llevantada (llevantà).
ESE-SE. Garbí (brisa del litoral de Valencia i Castelló)
SE. Xaloc. Allevantat.
S. Migdia o migjorn.
SW. Llebeig (aponentat) o Garbí (brisa de terra).
O. Ponent. Aponentat. Ponentada (ponentà)
NW. Mestral. Mastral. Amestralat
- Oratge: brisa, especialment el terral. També, tempesta de vent.
- Torb: Vent impetuós que alça i arremolina la neu.
- Ventolejar: Pegar cops de vento.
Tipus de precipitació
- Plovisquejar, ploviscar, xispejar (cast.): Ploure amb gotes molt primes y separades.
- Guspirejar, espurnejar: Ploure o nevar molt prim.
- Boirina: boira fina, o pluja molt suau.
- Fer quatre gotes: Ploure amb poques gotes.
- Plugim: Pluore dèbilment. Pluja molt fina.
- Pluja: Precipitació líquida.
- Ruixat: Pluja moderada, de poca duració.
- Ploure a borbollons: Ploure molt abundantment.
- Xàfeg o xafegada: Pluja forta.
- Trompada: Pluja molt forta y de poca duració.
- Diluvi: Pluja forta persistent, que produix indundacions.
- Calamarsa o granís: boles de glaç petit.
- Pedra: calamarsa grossa.
- Ploure fang: pluja carregada de pols del Sàhara.
- Aiguaneu: Caure neu barrejat d'aigua.
- Neu: Petits cristalls de glaç.
- Floc o borralló: Porció de neu.
- Rosada o rou: Humitat de l'atmosfera condensada en forma de gotes a la superfície dels cossos freds
- Gebre: Gelada, aigualera glaçada.
Tempestes
- Tromba: mànega, tornado.
- Tempesta, tempestat o temporal: Mal temps atmosfèric; forta pertorbació de l'atmosfera manifestada amb vent, pluja, neu o pedra, i sovint amb llamps i trons; forta agitació de la mar.
- Temporal: Tempestat, especialment a la mar.
- Tronar: fer trons.
- Tronada: tempestat de trons.
- Llampegar o llampejar: fer llamps.
- Nuvolada[/b]: núvols, especialment d'evolució.
-
Altres estats atmosfèrics i de la mar
- Sequera: Mancar la pluja.
- Solellós, solà, assolejat (assolejar) o assolellat (assolellar), solejat (solejar): Fer sol.
- Boirós: Amb boira
- Nuvolós, ennuvolat o nuvolat: Cobert de núvols.
- Ventós, ventolejar: fer vent quasi continuament.
- Ventada, ventolera: fer un colp de vent.
- Marejol: Marejada feble.
- Marejada: Agitació del mar.
- Temporal de mar: Marejada molt forta.
Refranys i dites populars
- Si el Mondúver fa capell, pica espart i fes cordell.
- El ponent la mou i el llevant la plou.
- Pel que poc que plou, plou prou.
- Quan la boira pastura, aigua segura.
- Cel a borreguets, aigua a canterets.
- Si la candelària plora, hivern fora, i si es riu ja ve l'estiu.
- Pluja menuda a tots ajuda.
- Cel estrellat temps variat.
- Any de gelades any de pelades.
- Neu a la muntanya, fred a la plana.
- Bon dia és el que plou i no pedrega.
- Si la mar arrassa veste'n a casa i si s'engola ves i espigola.
- Mai plou amb tanta gana, com quan plou de tramuntana.
- La plujassa tot ho arrassa.
- Quan el Sol es pon amb capa, ningú s'escapa.
- Quan plou, plou, quan fa vent, malament.
- Quan la formiga tanca el formiguer, el cel plora i es riu el moliner.
- Aigua per sant Joan, celler buit i molta fam.
- Per Nadal fred com cal.
- Quan Déu vol, sense núvols plou.
- Per Tots Sants, amaga el ventall i trau els guants.
Font:
http://www.xeresa.org/refranys.htm
-
Rosa dels vents marinera de l'Empordà
(http://torroella.intercomgi.com/SiteResources/data/Images/big/83.jpg)
-
Molt interesant, Sobre, això explica perquè el garbí en uns llocs es SW i en altres es SE, és a dir, eixa es la peça que unix les dues versions ;D
Moments del día
- Matinada: Avaçada la nit.
- Alba, albada o aurora. Amanèixer, llostrejar o llustrejar: Eixir el sol.
- Matí: entre l'alba i el migdia.
- Migdia o migjorn.
- Vesprada o tarda: entre migdia i la nit
- Vespre o vesprada: les últimes hores de llum.
- Ocàs o solpostada: Posta de sol.
- A boqueta de nit, a boqueta nit o a poqueta nit: Inmediatament deprés de la posta de sol.
- Nit
PD: Per cert, en la meua zona, les paraules acabades en -ada, les pronunciem acabades en -à:
Matinà, vesprà, tronà, trompà, ponentà, pedregà, etc.
-
Diferents estats de la mar
- mar podrida: Mar completament plana i transparent
- mar plana: Mar calma, amb onades de molt poca consideració.
- bona mar, mar bonança, mar calma, mar de dones: Mar tranquil·la, no agitada.
- mar arrissada, mar rissada, mar ruada: Mar amb petites ondulacions a la superfície.
- mar llarga: Estat de la mar quan les ones són molt amples però molt baixes.
- mar grossa, molta mar, mar desfeta, mar brava, fer mala mar: Mar molt agitada per grans onades.
- mar picada: Estat de la mar en què les ones esclaten amb força i són curtes i freqüents.
- mar de llamp: Gran agitació de la mar sobrevinguda sobtadament
- mar de fons, mar de fora, mar forana, mar llarguera, mar de lluny: Ones que són degudes a vents llunyans o a vents que ja han minvat
- mar vella: Estat de la mar quan les ones són conseqüència d’un vent ja calmat.
- mar de (nom del vent): mar típic d'aqueix vent.
-
Condicions i sensacions tèrmiques
- Calar als ossos.
- Gelorassa.
- Gelor.
- Geloreta
- Fred.
- Frescor, fresca.
- Frescoreta, frecorella.
- Bon estar, ni fu ni fa.
- Ressol.
- Caloreta.
- Calor.
- Apreta el sol, el sol pica, bada les pedres.
- Ponentà.
- Calorassa, calorota.
- Basca, xafogor, botorn, xardor, bovor.
¿Algunes objeccions? ;D
-
Enhorabona pel tòpic. Fantàstica la idea Vigi... ;)
-
Algunes coses no son normatives, per exemple el terme Xispejar que abans has assenyalat es un castellanisme pur i dur. ;D ;D
No dic que en algun lloc no s'utilitze però normatiu no és, no figura en cap diccionari i pot crear una mena de confusió pensant que allò esta bé dit i la realitat és distinta ;)
P.D.
- Boirina: boira fina, o pluja molt suau.
Quan una boira es ploranera no s'utilitza el terme boirina per a definir la precipitació, cal dir plugim. La boirina és una manca de visibilitat sense arribar a ser boira.
- Tronada: tempestat de trons.
Tronada també es diu tempesta o tamborinada.
De fet "tamborinada" és una tempesta curta, però forta, de pluja, vent i trons.
Malgrat que la "tamborinada" ho defineix com una tempesta forta, normalment cal utilitzar aquesta expressió quan la tempesta és poc significativa, no diguem mai a una tempesta forta, malgrat ser curta que ha sigut una tamborinada, normalment diguem directament, tempesta o tronada.
-
Algunes coses no son normatives, per exemple el terme Xispejar que abans has assenyalat es un castellanisme pur i dur. ;D ;D
No dic que en algun lloc no s'utilitze però normatiu no és, no figura en cap diccionari i pot crear una mena de confusió pensant que allò esta bé dit i la realitat és distinta ;)
Sí que figura en un diccionari, "el més important": Estudis Catalans, que recull termes dialectals, no sols els "estàndards".
http://dcvb.iecat.net/
Una llengua la conformen tots els seus dialectes, no l'estàndard que no ha de ser de caràcter substitutiu, sinò complementari.
Obviament és un castellanisme i per tant no és recomanable, però no per això deixa de ser correcte dialectalment. En tota llengua hi han barbarismes, és algo habitual: futbol, cederrom, chalet, etc.
-
- Boirina: boira fina, o pluja molt suau.
Quan una boira es ploranera no s'utilitza el terme boirina per a definir la precipitació, cal dir plugim. La boirina és una manca de visibilitat sense arribar a ser boira.
Bé, tu eres un expert en meteorologia.
Però segons els experts en català, en els dialectes del mallorquí i del menorquí l'acepció s'amplia també a la precipitació suau
-
Altres dites populars d´Otos.
"Plou poc, però per a lo poc que plou, plou prou"
"Quant el Benicadell fa capell, pica espar i fes cordell"
"Quant el Benicadell fa capell i Mariola fa cassola , pica espart i fes cordell"
"Llebeig per a sopar, aigua per esmorsar"
"La tremuntana aigua demana"
O altres vents dits aci son el "matacabres" vent que be del NW i que de vegades deixa alguna arrixadeta de neu a l´hivern.
-
Altres dites i refranys
- Tramuntana per Sant Miquel, octubre sec i serè
- La tramuntana tots els racons agrana.
- Migjorn aigua enjorn.
- Sol rogenc, vent de ponent.
- Llevant aigua per davant.
- Nuvolada a la posta, gregal a la porta.
- Xaloc, tanca la porta i fes bon foc.
. El vent de garbí a les set se'n va a dormir.
- El mestral entra per la porta i se n'ix pel fumeral.
- En gener tanca la porta i encen el braser.
- En febrer fica't la bufanda que fa fred.
- Març "marçador" de nit fa fred i de dia calor.
- En abril cada pardal fa el seu niu.
- Al maig vaig com vaig.
- En juny la falç al puny.
- En juliol, ni dona ni caragol.
- A l'agost, vesprades de gos.
- Pel setembre qui tinga llavors que sembre.
- L'octubre fred, mata el cuquet.
- Si pel novembre trona, la collita serà bona.
- Desembre nevat, bon any pel blat.
- A la primavera res és com era.
- A l'estiu tot el món viu.
- Pluja de tardor fa bona saó.
- Nit clara d'hivern, a l'endemà dia d'infern.
-
Primer que res salutacions a tots que fa molt que no escric, estic enfeinat en un proper trasllat que espere vos alegre doncs és a una zona no massa ben coverta en el foro, l' Horta Nord, a més en estació i tot.
Mostrar la meua alegria per poder expressar-me en la meua llengua, ho tirava molt en falta!
Anant ja al tòpic, enhorabona a Vigilant per obrir-lo, molt bona idea, aporte un par de coses que crec que no han eixit:
- Gotinejar: Plovisquejar, ploure molt debilment
- "Fins l' abril no t' en lleves fil" seria l' equivalent al castellà "hasta el 40 de mayo no te quites el sayo" només que el clima mediterrani ens permet llevar-ho abans...
En temps espere poder aportar més coses
Salut!
-
- Si el Mondúver fa capell, pica espart i fes cordell.
Ixe refrà aplicat al Benicadell el va fer famós el nostre company Carboner, amb la seua firma.
Salut i força al canut!
-
Venga, vamos a hacer gala de cooficialidad ;D. Términos empleados en la Meseta de Requena, importante comarca en sí misma que ocupa 1/7 del total de la Provincia de Valencia:
Tipos de precipitación:
- Lluvia: precipitación líquida
- Llovizna: lluvia débil
- Chubasco: precipitación breve
- Chaparrón: precipitación breve e intensa
- Chirimiri, calabobos o chopabobos: lluvia muy
fina de microgotas y persistente
- Marraneo / Marranear: precipitación entre el calabobos/chopabobos y la llovizna
- Caer cuatro gotas: chubasco inapreciable
- Barrear / Caer barro: precipitación débil acompañada de polvo sahariano
- Tromba: precipitación muy intensa que provoca inundaciones y grandes escorrentías de agua de corta duración
- Marzá: precipitación breve y de moderada a intensa, con viento, de granizo fino, gragea, nieve o aguanieve, propia de mediados de febrero hasta principios de abril, y que puede ir acompañada de fenómenos tormentosos, dando paso enseguida al ambiente nuboso o soleado.
- Granizo: precipitación donde las gotas de agua se han convertido en hielo
- Piedra / Pedrisco: granizo de gran tamaño
- Peñacina: pedrisco muy intenso, de duración moderada a larga, debido a una tormenta severa o supercelular cuasi estacionaria, y que provoca daños muy serios, obteniendo por lo general la zona afectada la denominación de "zona catastrófica".
- Nieve: precipitación en forma de pequeños cristales de hielo con forma geométrica
- Nevisca: nevada débil
- Nevasco: nevada importante
- Ventisca: nevada con viento fuerte
- Aguanieve: precipitación donde los copos tienen muy poca
consistencia, o donde las gotas de agua y los copos de nieve caen mezclados
- Harina: cuando la nevada apenas blanquea
- Nevada: cuando el espesor oscila entre 2 cm y 15 cm
- Nevadón: cuando el espesor oscila entre 15 y 30 cm
- Paquete: cuando el espesor oscial entre 30 cm y 50 cm
- Paquetón: más de 50 cm
- Ventisquero: acumulación de nieve debida al viento cuyo espesor es con diferencia superior al acumulado en llano
- Copo: agregado de pequeños cristales de hielo
- Gragea: copos son pequeños y parecidos al granizo, también llamada nieve polvo
- Grano: igual que la gragea
- Palmas / Trapos / Pañuelos: copos de gran tamaño
- Rocío: vapor de agua condensado sobre la superfícies frías.
- Escarcha: rocío helado
Tormentas
- Tormenta: fuerte perturbación atmosférica manifestada con truenos, rayos, viento, y precipitación de nula a extraordinaria, en forma líquida, nieve o granizo
- Tormenta seca: tormenta sin precipitación, con viento seco y cálido
- Nublao: tormenta
- Desplome: precipitación a bloque espontánea y que provoca
desplazamiento de grandes masas de aire. También llamado reventón
- Relampaguear: haber relámpagos (rayos)
- Tronar: haber truenos, debidos estos a la potente descarga de electricidad estática de los rayos
- Retronar: truenos debidos al choque de masas cuando la
tormenta va cargada de granizo, en ausencia de rayos
- Tornado: fenómeno de aspiración causado en una tormenta supercelular
- Remolino, Embudo o Tubo: tornado de menor tamaño, no supercelular
- Temporal: sucesión de episodios de mal tiempo (lluvias, tormentas, nevadas, fríos...) en un período de tiempo que dura de 1 a 5 días.
-
Vientos:
- N. Cierzo, matacabras.
- NE. Noreste.
- E. Levante.
- SE. Sureste.
- S. Poniente, mediodía.
- SW. Poniente.
- O. Poniente.
- NW. Poniente.
- Solano: viento fresco vespertino/nocturno típico de los días calurosos, provocado por la ascensión de aire recalentado que permite la entrada de viento de procedencia marítima.
- Ventolera: viento de moderado a fuerte y racheado
- Brisa: viento ligero
- Vendaval: viento muy fuerte
Otros estados atmosféricos y del cielo:
- Sequía: período largo sin precipitar
- Niebla: vapor de agua sobre la superficie terretre
- Neblina, neblisca: niebla ligera
- Calima: ambiente turbio debido a la invasión de aire sahariano cargado de polvo
- Cielo plomizo: cielo de color grisáceo o marronáceo/grisáceo debido al polvo en suspensión
- Raso: cielo completamente despejado y extremadamente limpio.
-
Otras palabras y expresiones:
- Hace un frío que pela: mucho frío, frío muy intenso
- Hace un frío que corta: mucho frío, frío muy intenso
- Hace helor, menudo helor: frío muy intenso
- Rasca: frío
- Viruji: frío
- Fresco, frescor: frío ligero
- Menudo calor: hace calor
- Bochorno: calor intenso con alta humedad relativa
- Calor pegajoso: calor intenso con alta humedad relativa
- Calor abrasador: calor intenso con una humedad relativa muy baja y viento de poniente muy secante
- Palomo: cuando el sol pega con fuerza
- Picar el sol: cuando el sol quema
- Buena hora: momentos de calor en días de período de entretiempo (primavera, otoño)
- Calma chicha: tarde veraniega de calor y viento nulo, preámbulo de tormenta
- Riá: riada
- De bote en bote: cuando un barranco o río va a pleno cauce, pero lejos todavía de desbordarse
- Chuzo, carámbano: bloques de hielo con forma puntiaguda
- Jarrear: llover mucho
- Llover a mares: llover mucho
- Llover a cántaros: llover mucho
Refranes:
- Hasta el 40 de mayo no te quites el sayo.
- Cuando el grajo vuela bajo, hace un frío del carajo.
- En la meseta, diez meses de invierno y dos de infierno.
- Año de nieves, año de bienes.
- Mañanita de niebla, tarde de paseo.
- Marzo airoso y abril lluvioso, sacan a mayo florido y hermoso.
- Cuando el Pico del Tejo tiene montera, llueve aunque Dios no quiera.
Rogativas:
- San Isidro Labrador, trae la lluvia y quita el sol.
- ¡Agua, Virgen del Remedio! Y piedra para los de Requena. (autóctono de Utiel, real como la vida misma)
-
Gracias Rewen.
Eso es bilingüismo y lo demás tonterías ;D ;)
Permetiu-me que afegisca altres dites:
Permetidme que añada otros dichos:
- "Arruixa que plou!" o "arruixa Maria que plou!": Es diu quan algú no fa cas d'una cosa que li manen
- "Al juliol la sistelleta al maiol"
- "En setembre o s'assequen les fonts o se'n du els ponts"
Altres dites generals (algunes d'elles crec que castellanes):
http://www.montaverner.com/inici/dites.doc
-
Diferents estats de la mar
- mar podrida: Mar completament plana i transparent
- mar plana: Mar calma, amb onades de molt poca consideració.
- bona mar, mar bonança, mar calma, mar de dones: Mar tranquil·la, no agitada.
- mar arrissada, mar rissada, mar ruada: Mar amb petites ondulacions a la superfície.
- mar llarga: Estat de la mar quan les ones són molt amples però molt baixes.
- mar grossa, molta mar, mar desfeta, mar brava, fer mala mar: Mar molt agitada per grans onades.
- mar picada: Estat de la mar en què les ones esclaten amb força i són curtes i freqüents.
- mar de llamp: Gran agitació de la mar sobrevinguda sobtadament
- mar de fons, mar de fora, mar forana, mar llarguera, mar de lluny: Ones que són degudes a vents llunyans o a vents que ja han minvat
- mar vella: Estat de la mar quan les ones són conseqüència d’un vent ja calmat.
- mar de (nom del vent): mar típic d'aqueix vent.
A banda d'aquests noms i definicions que, alguns, pertanyen a la terminologia popular, tenim els noms propis que, a nivell meteorològic, reben els diferents estats de la mar segons l'alçada de les onades. Aquestes categories vénen establides en l'escala de Douglas i en la nostra llengua reben els següents noms.
Mar plana: Mar sense onades.
Mar arrissada: Alçada de les onades inferior a 0,1 metres.
Marejol: Alçada de les onades entre 0,1 i 0,5 metres.
Maror: Alçada de les onades entre 0,5 i 1,25 metres.
Forta maror: Alçada de les onades entre 1,25 i 2,5 metres.
Meregassa (la gran oblidada als mitjans de comunicació al sud de l'àrea lingüística comuna): Alçada de les onades entre 2,5 i 4 metres.
Mar brava: Alçada de les onades entre 4 i 6 metres.
Mar desfeta: Alçada de les onades entre 6 i 9 metres.
Mar molt alta: Alçada de les onades entre 9 i 14 metres.
Mar enorme: Alçada de les onades superior als 14 metres.
En meteorologia, la "Mar de fons" son les onades produïdes per vents llunyans o que ja han desaparegut. Sovint es distingeixen per la seua regularitat i major període, a més de no concordar generalment amb el vent observat.
-
Altres dites populars també d'Otos.
Llevant aigua avant.
Leveig aigua veig.
Tramontana aigua mana.
A abril una gota val per mil.
Ponent aigua fresca i vi calent.
-
Otras palabras y expresiones (cont.):
- Cerrado: cuando está cubierto completamente y amenzando lluvia/nieve inminente, si no es que está precipitando de manera importante en esos momentos.
- Caerse el cielo: cuando llueve de manera torrencial y muy fuerte en una tormenta, o cuando se trata de un período de lluvia moderada largo y persistente.
- Caer chuzos de punta: cuando cae granizo de tamaño moderado a grande, anguloso (también cuando caen gotas muy gruesas con mucha violencia).
Refranes (cont.):
- Enero caliente, el diablo trae en el vientre. (Se refiere a que luego febrero y marzo son muy malos).
- Enero, claro y heladero.
- Enero, frío o templado, pásalo abrigado.
- Febrero, siete capas y un sombrero.
- Marzo marceador, un día malo y otro peor.
- Abril concluido, invierno ido.
- Abril sin granizo, Dios no lo hizo.
-
Está bien Reuwen, pero lo de paquete, paquetón, paquetón brutal y todos esos términos, no es de Requena, sino del foro.
Amos, así lo creo, o lo dicen los viejos del pueblo, en el mío no.
Saludos.
-
Yo llamo paquetón a lo de Carboner ::)
-
Yo llamo paquetón a o de Carboner ::)
:o :o :o
-
Está bien Reuwen, pero lo de paquete, paquetón, paquetón brutal y todos esos términos, no es de Requena, sino del foro.
Amos, así lo creo, o lo dicen los viejos del pueblo, en el mío no.
Saludos.
Joer, entonces tendría que quitar lluvia, granizo, etc, etc... Estaba haciendo solo una exposición de la terminología para cumplir la cooficialidad, y nada mejor para ello que listar los términos empleados en una comarca castellana, históricamente y por los siglos de los siglos, amén :mucharisa:
Evidentemente si el foro es en castellano, muchos términos empleados serán los mismos que los que se usan en esta comarca castellana, menos los localismos que tienen su origen en un aspecto climatológico muy propio de la zona, y que en otras comarcas castellanas está menos presente, de ahí que no deriva en un término para definirlo, porque se da en tan pocas ocasiones que no procede. Es el caso de barrear, marzá, peñacina, de bote en bote...
-
chubascá, nubaica, blandura, rojío, nieblujco, turbión, nublachón, calijna, calorina, frío negro, oraje, "está cayendo un hielo".
Ale, echáte por la sombra!
-
efectivament, jo sempre havia sentit dir " boirina" a pluja molt débil, a Mallorca, pero es darrers anys, aquest concepta esta desaresquent per plugim, concepte absolutament desconegut fa anys
-
efectivament, jo sempre havia sentit dir " boirina" a pluja molt débil, a Mallorca, pero es darrers anys, aquest concepta esta desaresquent per plugim, concepte absolutament desconegut fa anys
Sí, és el que comentavem l'altre dia.
Però encara que estiga en desús és una paraula totalment correcta per a aqueix concepte. Això sí, alguns lingüistes tenen la mania de "recomanar", i en aquest cas recomanen plugim. No obstant això, boirina pot usar-se com a sinònim de plugim, en un context donat. (https://foro.tiempo.com/index.php?action=dlattach;topic=46245.0;id=26646;image)
-
gracias, Vigilant, perque jo sempre he dit " boirina" a la pluja més debil que hi ha i que moltas vegadas no banya el terra, pero darrerament pensaba que estaba esquivocat, i que boirina era lo que es en castellá "neblina"
una paraula que noltros empleam molt es " brusca" o " brusquina" " brusqueta" segons la intensitat de la pluja i es diu amb pluja digam....general i que dura horas
tambe deim " aigua de bambolla" amb un ruixat i les gotas al tocar el terra fan una bambolla
" salistre" vent fresc
" fred de neu" la mateixa paraula heu diu
"basca" lo que a Catalunya li diven xafogor
" embat" es la brisa de la mar
" calabruix" al granizo, encara que per noltros aquest concept
tambe agafa la pedregada i neu granulada
"serena" al fred de nits d´hivern amb calma de vent i cel clar
" sa serena" es el rocio en castellá
ara no hem record mes, pero ja les anire posant ;)
-
uetam a València a la xafogor també li diguem basca com vosaltres.
Un altra paraula que es diu, al menys a Otos es reixiu, que es rocio en castellà.
-
uetam a València a la xafogor també li diguem basca com vosaltres.
Un altra paraula que es diu, al menys a Otos es reixiu, que es rocio en castellà.
En Ontinyent diuen "reixiuà".. :P
-
la paraula " oratge" significa per noltros " ventet"
-
Al reixiu en el meu poble li diuen "rosà" (rosada)
I és cert que "oratge" també significa "vent" http://dcvb.iecat.net/
Saluts! ;)
-
a voltes el que he vist al voltant dels noms dels vent es que en certes zones o comarques s'utilitzen els mateix noms pero no corresponen a les direccions de la rosa dels vents coneguda.
Es el cas del llebeig que a la zona de l'albufera es vent de mar si no m'enganye així com a la zona d'alacant i múrcia (lebeche)
-
A Castalla li diem Reixiu al "rocío". Quan es molt abundant diem que hi ha reixiuero.
Pel contrari el terme rosada ací es gasta per a anomenar el gebre (escarcha).
Altra paraula que ací s´utilitza i que no heu nomenat es granísol (granís).
Al gregal li diem Provença, i a la brisa de vall Llebeig (quan en realitat es un Sudest o Xaloc, que també l´utilitcem quan no es brisa sino advecció perturbada). Al Sudoest el nomenem com 'Cartagener'.
Un refrany al respecte:
'La Provença el dilluns comença, si pega en gana, tota la semana, i si pega en triomfa, tot el mes dura' (ojala, je,je).
Altre refrany de la zona:
'Boira al Maigmó, aigua fins al fogó'.
Per cert, es corrent per ací dir al núvols boires, i a les boires blanura, i a les tronades 'nugols', i al núvols de tronada 'boirots' (ací es clar que s´han desvariat els termes originals).
Els llamps els anomenem Rellampegs.
Sal.lutacions.
-
A Vilafranca, interior nord de Castelló, al rocio li diem aigualera i a la "escarcha" rosada. ;)
-
- "Al juliol la sistelleta al maiol"
Al meu poble es diu 'Al Juliol dus el botijó al mallol'
mallol: Vinya jove on no s'ha acabat la faena o, per extenssió, troç de terra on queda faena per fer.