L´oratge.

Enem a recollir alguns termes meteorològics de la nostra cultura.
http://dcvb.iecat.net/


Oratge: Estat atmosfèric i de la mar. Temps atmosfèric.

Vents

N. Tramuntana.
NE. Gregal. Agregalat.
E. Llevant. Allevantat. Llevantada (llevantà).
ESE-SE. Garbí (brisa del litoral de Valencia i Castelló)
SE. Xaloc. Allevantat.
S. Migdia o migjorn.
SW. Llebeig (aponentat) o Garbí (brisa de terra).
O. Ponent. Aponentat. Ponentada (ponentà)
NW. Mestral. Mastral. Amestralat

- Oratge: brisa, especialment el terral. També, tempesta de vent.
- Torb: Vent impetuós que alça i arremolina la neu.
- Ventolejar: Pegar cops de vento.


Tipus de precipitació

- Plovisquejar, ploviscar, xispejar (cast.): Ploure amb gotes molt primes y separades.
- Guspirejar, espurnejar: Ploure o nevar molt prim.
- Boirina: boira fina, o pluja molt suau.
- Fer quatre gotes: Ploure amb poques gotes.
- Plugim: Pluore dèbilment. Pluja molt fina.
- Pluja: Precipitació líquida.
- Ruixat: Pluja moderada, de poca duració.
- Ploure a borbollons: Ploure molt abundantment.
- Xàfeg o xafegada: Pluja forta.
- Trompada: Pluja molt forta y de poca duració.
- Diluvi: Pluja forta persistent, que produix indundacions.
- Calamarsa o granís: boles de glaç petit.
- Pedra: calamarsa grossa.
- Ploure fang: pluja carregada de pols del Sàhara.

- Aiguaneu: Caure neu barrejat d'aigua.
- Neu: Petits cristalls de glaç.
- Floc o borralló: Porció de neu.

- Rosada o rou: Humitat de l'atmosfera condensada en forma de gotes a la superfície dels cossos freds
- Gebre: Gelada, aigualera glaçada.


Tempestes

- Tromba: mànega, tornado.
- Tempesta, tempestat o temporal: Mal temps atmosfèric; forta pertorbació de l'atmosfera manifestada amb vent, pluja, neu o pedra, i sovint amb llamps i trons; forta agitació de la mar.
- Temporal: Tempestat, especialment a la mar.
- Tronar: fer trons.
- Tronada: tempestat de trons.
- Llampegar o llampejar: fer llamps.
- Nuvolada[/b]: núvols, especialment d'evolució.

Altres estats atmosfèrics i de la mar

- Sequera: Mancar la pluja.
- Solellós, solà, assolejat (assolejar) o assolellat (assolellar), solejat (solejar): Fer sol.
- Boirós: Amb boira
- Nuvolós, ennuvolat o nuvolat: Cobert de núvols.
- Ventós, ventolejar: fer vent quasi continuament.
- Ventada, ventolera: fer un colp de vent.
- Marejol: Marejada feble.
- Marejada: Agitació del mar.
- Temporal de mar: Marejada molt forta.


Refranys i dites populars

- Si el Mondúver fa capell, pica espart i fes cordell.
- El ponent la mou i el llevant la plou.
- Pel que poc que plou, plou prou.
- Quan la boira pastura, aigua segura.
- Cel a borreguets, aigua a canterets.
- Si la candelària plora, hivern fora, i si es riu ja ve l'estiu.
- Pluja menuda a tots ajuda.
- Cel estrellat temps variat.
- Any de gelades any de pelades.
- Neu a la muntanya, fred a la plana.
- Bon dia és el que plou i no pedrega.
- Si la mar arrassa veste'n a casa i si s'engola ves i espigola.
- Mai plou amb tanta gana, com quan plou de tramuntana.
- La plujassa tot ho arrassa.
- Quan el Sol es pon amb capa, ningú s'escapa.
- Quan plou, plou, quan fa vent, malament.
- Quan la formiga tanca el formiguer, el cel plora i es riu el moliner.
- Aigua per sant Joan, celler buit i molta fam.
- Per Nadal fred com cal.
- Quan Déu vol, sense núvols plou.
- Per Tots Sants, amaga el ventall i trau els guants.


Font:
http://www.xeresa.org/refranys.htm

Rosa dels vents marinera de l'Empordà

Molt interesant, Sobre, això explica perquè el garbí en uns llocs es SW i en altres es SE, és a dir, eixa es la peça que unix les dues versions 


Moments del día

- Matinada: Avaçada la nit.
- Alba, albada o aurora. Amanèixer, llostrejar o llustrejar: Eixir el sol.
- Matí: entre l'alba i el migdia.
- Migdia o migjorn.
- Vesprada o tarda: entre migdia i la nit
- Vespre o vesprada: les últimes hores de llum.
- Ocàs o solpostada: Posta de sol.
- A boqueta de nit, a boqueta nit o a poqueta nit: Inmediatament deprés de la posta de sol.
- Nit


PD: Per cert, en la meua zona, les paraules acabades en -ada, les pronunciem acabades en -à:
Matinà, vesprà, tronà, trompà, ponentà, pedregà, etc.

Diferents estats de la mar

- mar podrida: Mar completament plana i transparent
- mar plana: Mar calma, amb onades de molt poca consideració.
- bona mar, mar bonança, mar calma, mar de dones: Mar tranquil·la, no agitada.
- mar arrissada, mar rissada, mar ruada: Mar amb petites ondulacions a la superfície.
- mar llarga: Estat de la mar quan les ones són molt amples però molt baixes.
- mar grossa, molta mar, mar desfeta, mar brava, fer mala mar: Mar molt agitada per grans onades.
- mar picada: Estat de la mar en què les ones esclaten amb força i són curtes i freqüents.
- mar de llamp: Gran agitació de la mar sobrevinguda sobtadament

- mar de fons, mar de fora, mar forana, mar llarguera, mar de lluny: Ones que són degudes a vents llunyans o a vents que ja han minvat
- mar vella: Estat de la mar quan les ones són conseqüència d’un vent ja calmat.

- mar de (nom del vent): mar típic d'aqueix vent.

Condicions i sensacions tèrmiques

- Calar als ossos.
- Gelorassa.
- Gelor.
- Geloreta
- Fred.
- Frescor, fresca.
- Frescoreta, frecorella.
- Bon estar, ni fu ni fa.
- Ressol.
- Caloreta.
- Calor.
- Apreta el sol, el sol pica, bada les pedres.
- Ponentà.
- Calorassa, calorota.
- Basca, xafogor, botorn, xardor, bovor.

¿Algunes objeccions? 

Enhorabona pel tòpic. Fantàstica la idea Vigi... 

Algunes coses no son normatives, per exemple el terme Xispejar que abans has assenyalat es un castellanisme pur i dur. 
No dic que en algun lloc no s'utilitze però normatiu no és, no figura en cap diccionari i pot crear una mena de confusió pensant que allò esta bé dit i la realitat és distinta 

P.D.

- Boirina: boira fina, o pluja molt suau.

Quan una boira es ploranera no s'utilitza el terme boirina per a definir la precipitació, cal dir plugim. La boirina és una manca de visibilitat sense arribar a ser boira.

- Tronada: tempestat de trons.

Tronada també es diu tempesta o tamborinada.

De fet "tamborinada" és una tempesta curta, però forta, de pluja, vent i trons.
Malgrat que la "tamborinada" ho defineix com una tempesta forta, normalment cal utilitzar aquesta expressió quan la tempesta és poc significativa, no diguem mai a una tempesta forta, malgrat ser curta que ha sigut una tamborinada, normalment diguem directament, tempesta o tronada.

Algunes coses no son normatives, per exemple el terme Xispejar que abans has assenyalat es un castellanisme pur i dur. 
No dic que en algun lloc no s'utilitze però normatiu no és, no figura en cap diccionari i pot crear una mena de confusió pensant que allò esta bé dit i la realitat és distinta 

Sí que figura en un diccionari, "el més important": Estudis Catalans, que recull termes dialectals, no sols els "estàndards".

http://dcvb.iecat.net/

Una llengua la conformen tots els seus dialectes, no l'estàndard que no ha de ser de caràcter substitutiu, sinò complementari.

Obviament és un castellanisme i per tant no és recomanable, però no per això deixa de ser correcte dialectalment. En tota llengua hi han barbarismes, és algo habitual: futbol, cederrom, chalet, etc.

Citar

- Boirina: boira fina, o pluja molt suau.

Quan una boira es ploranera no s'utilitza el terme boirina per a definir la precipitació, cal dir plugim. La boirina és una manca de visibilitat sense arribar a ser boira.

Bé, tu eres un expert en meteorologia.

Però segons els experts en català, en els dialectes del mallorquí i del menorquí l'acepció s'amplia també a la precipitació suau

 Altres dites populars d´Otos.

  "Plou poc, però per a lo poc que plou, plou prou"

  "Quant el Benicadell fa capell, pica espar i fes cordell"

  "Quant el Benicadell fa capell i Mariola fa cassola , pica    espart i fes cordell"

  "Llebeig per a sopar, aigua per  esmorsar"

  "La tremuntana aigua demana"

  O altres vents dits aci son el "matacabres" vent que be del NW i que de vegades deixa alguna arrixadeta de neu a l´hivern.

Altres dites i refranys

- Tramuntana per Sant Miquel, octubre sec i serè
- La tramuntana tots els racons agrana.
- Migjorn aigua enjorn.
- Sol rogenc, vent de ponent.
- Llevant aigua per davant.
- Nuvolada a la posta, gregal a la porta.
- Xaloc, tanca la porta i fes bon foc.
. El vent de garbí a les set se'n va a dormir.
- El mestral entra per la porta i se n'ix pel fumeral.

- En gener tanca la porta i encen el braser.
- En febrer fica't la bufanda que fa fred.
- Març "marçador" de nit fa fred i de dia calor.
- En abril cada pardal fa el seu niu.
- Al maig vaig com vaig.
- En juny la falç al puny.
- En juliol, ni dona ni caragol.
- A l'agost, vesprades de gos.
- Pel setembre qui tinga llavors que sembre.
- L'octubre fred, mata el cuquet.
- Si pel novembre trona, la collita serà bona.
- Desembre nevat, bon any pel blat.

- A la primavera res és com era.
- A l'estiu tot el món viu.
- Pluja de tardor fa bona saó.
- Nit clara d'hivern, a l'endemà dia d'infern.