L´oratge.

Está bien Reuwen, pero lo de paquete, paquetón, paquetón brutal y todos esos términos, no es de Requena, sino del foro.

Amos, así lo creo, o lo dicen los viejos del pueblo, en el mío no.

Saludos.

Joer, entonces tendría que quitar lluvia, granizo, etc, etc... Estaba haciendo solo una exposición de la terminología para cumplir la cooficialidad, y nada mejor para ello que listar los términos empleados en una comarca castellana, históricamente y por los siglos de los siglos, amén 

Evidentemente si el foro es en castellano, muchos términos empleados serán los mismos que los que se usan en esta comarca castellana, menos los localismos que tienen su origen en un aspecto climatológico muy propio de la zona, y que en otras comarcas castellanas está menos presente, de ahí que no deriva en un término para definirlo, porque se da en tan pocas ocasiones que no procede. Es el caso de barrear, marzá, peñacina, de bote en bote...

chubascá, nubaica, blandura, rojío, nieblujco, turbión, nublachón, calijna, calorina, frío negro, oraje, "está cayendo un hielo".

Ale, echáte por la sombra!

efectivament, jo sempre havia sentit dir " boirina" a pluja molt débil, a Mallorca, pero es darrers anys, aquest concepta esta desaresquent per  plugim, concepte absolutament desconegut fa anys

efectivament, jo sempre havia sentit dir " boirina" a pluja molt débil, a Mallorca, pero es darrers anys, aquest concepta esta desaresquent per  plugim, concepte absolutament desconegut fa anys

Sí, és el que comentavem l'altre dia.

Però encara que estiga en desús és una paraula totalment correcta per a aqueix concepte. Això sí, alguns lingüistes tenen la mania de "recomanar", i en aquest cas recomanen plugim. No obstant això, boirina pot usar-se com a sinònim de plugim, en un context donat.

gracias, Vigilant, perque jo sempre he dit " boirina" a la pluja més debil que hi ha i que moltas vegadas no banya el terra,  pero darrerament pensaba que estaba esquivocat, i que boirina era lo que es en castellá "neblina"

una paraula que noltros empleam molt es " brusca" o " brusquina" " brusqueta" segons la intensitat de la pluja i es diu amb pluja digam....general i que dura horas

tambe deim " aigua de bambolla"  amb un ruixat i les gotas al tocar el terra fan una bambolla

" salistre"  vent fresc

" fred de neu" la mateixa paraula heu diu

"basca"  lo que a Catalunya li diven xafogor

" embat" es la brisa de la mar

" calabruix" al granizo, encara que per noltros aquest  concept
 tambe agafa la pedregada i neu granulada

"serena" al fred de nits d´hivern amb calma de vent i cel clar

" sa serena" es el rocio en castellá


ara no hem record mes, pero ja les anire posant 

 uetam a València a la xafogor també li diguem basca com vosaltres.

 Un altra paraula que es diu, al menys  a Otos es reixiu, que es rocio en castellà.

 uetam a València a la xafogor també li diguem basca com vosaltres.

 Un altra paraula que es diu, al menys  a Otos es reixiu, que es rocio en castellà.

En Ontinyent diuen "reixiuà".. 

la paraula " oratge" significa per noltros  " ventet"

Al reixiu en el meu poble li diuen "rosà" (rosada)

I és cert que "oratge" també significa "vent" http://dcvb.iecat.net/

Saluts! 

a voltes el que he vist al voltant dels noms dels vent es que en certes zones o comarques s'utilitzen els mateix noms pero no corresponen a les direccions de la rosa dels vents coneguda.
Es el cas del llebeig que a la zona de l'albufera es vent de mar si no m'enganye així com a la zona d'alacant i múrcia (lebeche)

A Castalla li diem Reixiu al "rocío". Quan es molt abundant diem que hi ha reixiuero.
Pel contrari el terme rosada ací es gasta per a anomenar el gebre (escarcha).
Altra paraula que ací s´utilitza i que no heu nomenat es granísol (granís).

Al gregal li diem Provença, i a la brisa de vall Llebeig (quan en realitat es un Sudest o Xaloc, que també l´utilitcem quan no es brisa sino advecció perturbada). Al Sudoest el nomenem com 'Cartagener'.

Un refrany al respecte:

'La Provença el dilluns comença, si pega en gana, tota la semana, i si pega en triomfa, tot el mes dura' (ojala, je,je).

Altre refrany de la zona:

'Boira al Maigmó, aigua fins al fogó'.

Per cert, es corrent per ací dir al núvols boires, i a les boires blanura, i a les tronades 'nugols', i al núvols de tronada 'boirots' (ací es clar que s´han desvariat els termes originals).

Els llamps els anomenem Rellampegs.

Sal.lutacions.

A Vilafranca, interior nord de Castelló, al rocio li diem aigualera i a la "escarcha" rosada.