Para muestra, un botón:
Ordenació del territori Els promotors aprofiten una llei urbanística molt favorable
Febre constructora al País Valencià
MORATÒRIA · La sobreexplotació del territori encén les alarmes a Europa CREIXEMENT DISPARAT · Algunes localitats valencianes triplicaran població i el país assolirà els quinze milions d'habitants
Ester Pinter
Les dades estadístiques i els ulls del viatger coincideixen a constatar el febril procés d'urbanització que s'està gestant al territori valencià. Si fins ara els desproporcionats eixams de ciment enganxats a les faldes de les muntanyes i a la vora de la mar feien mal a la vista especialment a les zones costaneres, ara ja amenacen d'estendre's al llarg i ample del territori. Segons dades del Col·legi d'Arquitectes valencià, en només una dècada al País Valencià s'hauran construït cinc milions de cases i la població arribarà als 15 milions d'habitants.
Moltes localitats valencianes triplicaran la seva població si es duen a terme els plans d'actuació integrada (PAI) que, a l'empara de la llei reguladora de l'activitat urbanística (LRAU), han estat projectats en uns 120 milions de metres quadrats de sòl rústic, segons els càlculs de la plataforma Abusos Urbanístics No, una organització nascuda arran d'aquesta febre constructora.
La imminent aprovació d'una nova llei urbanística valenciana (LUV), una mica més restrictiva que la LRAU, ha accelerat les ànsies urbanitzadores. Els PAI s'han multiplicat i això ha encès les alarmes a la Comissió Europea. Són molts els interessos posats en joc que ara trontollen.
D'acord amb les previsions del Col·legi d'Arquitectes i considerant que únicament prosperin la meitat dels PAI presentats, augmentarà en un 12% el nombre d'habitants a tot el País Valencià i un 18% a la franja litoral. "Estaríem parlant, aleshores, en el cas de la costa, de 770 habitants per quilòmetre quadrat, aproximadament deu vegades més que la mitjana d'Espanya", comenta Fabián Llisterri, president del Col·legi.
Aquesta vertiginosa neurosi constructora permesa pel govern valencià a través de l'aplicació de la LRAU i que tant beneficia a les promotores s'ha posat en dubte a Europa. La comissió de peticions del Parlament Europeu va instar dimecres les autoritats valencianes a suspendre la tramitació i l'aprovació de PAI sota el paraigües de la LRAU. Aquesta recomanació de moratòria fins que s'aprovi la nova llei urbanística, que està tramitant-se a les Corts Valencianes i que es calcula que es votarà en un termini de dos mesos, va ser acceptada pel conseller de Territori i Vivenda, Rafael Blasco, que va assegurar que se suspendran totes les requalificacions durant aquest període.
La moratòria afecta només els sòls no urbanitzables, per la qual cosa únicament es paralitzaran actuacions sobre terrenys per als quals sigui necessari una requalificació, i se n'exclouran els ja declarats urbanitzables.
Així, la moratòria afecta 83 plans urbanístics o PAI que proposen la requalificació d'uns 94,1 milions de metres quadrats en tot el País Valencià i la construcció de 177.731 vivendes.
Es dóna la paradoxa que una disposició transitòria del projecte de futura llei urbanística valenciana elaborat pel Partit Popular permetria tramitar d'acord amb la qüestionada LRAU aquests 83 plans urbanístics una vegada superada la moratòria. Però caldria veure si Brussel·les ho admet.
Amb tot, la moratòria no és el principal problema al qual s'enfronta l'urbanisme valencià. En paral·lel a la queixa de la comissió de peticions del Parlament Europeu, al març del 2005, la Comissió Europea va obrir un procediment d'infracció contra Espanya perquè la LRAU incomplia una tirallonga d'articles de dues directives europees sobre adjudicació de contractes públics d'obres i serveis. La conselleria de Territori va intentar paralitzar aquest procés d'infracció presentant la LUV com un remei per a tots aquests mals. No obstant, per ara, les explicacions de la Generalitat Valenciana no han satisfet les demandes europees. Dimecres passat la Comissió Europea advertia que la nova llei (la LUV) "encara manté importants deficiències" i que per tant continuarien amb el procediment d'infracció. Aquest procediment és el que realment preocupa les autoritats valencianes, ja que les opinions que emeti la Comissió Europea sobre la llei urbanística valenciana són d'obligat compliment. Si un Estat les desobeeix -en aquest cas la Generalitat- les diferències es dirimirien davant del Tribunal de Justícia Europeu.
Les empreses promotores, "a les quals, amb la LRAU, s'ha deixat tota la planificació del territori amb el vistiplau del govern autonòmic", segons Fabián Llisteri, estan preocupades. Es queixen perquè les pressions de la Unió Europea estan aconseguint que es plantegi una LUV més restrictiva i per tant menys favorable als seus interessos. Des del col·lectiu de promotores immobiliàries d'Alacant asseguren que dos mesos de moratòria no és res quan hi ha plans que porten tramitant-se cinc i sis anys, però admeten que aplicar la LUV directament sobre els plans ja aprovats "els faria completament inviables, seria una hecatombe".
Queixes de 15.000 propietaris
La moratòria recomanada per la comissió de peticions del Parlament Europeu al govern valencià s'ha produït arran de la presentació de 15.000 queixes de propietaris de sòl valencià que consideren que s'havien conculcat els seus drets mínims a conseqüència de l'aplicació de la LRAU. I és que aquesta llei deixa als propietaris del sòl indefensos davant l'empresa privada triada per l'ajuntament perquè urbanitzi els seus terrenys. Per llei, com que el consistori ha aprovat la urbanització de les seves propietats, és a dir, un PAI presentat per una promotora, ells estan obligats a pagar aquesta urbanització, bé pagant amb diners, si es tenen, o si no amb terrenys. La trampa d'aquesta llei, única a l'Estat, és que és la mateixa empresa privada que després farà la urbanització la que fixa el preu de l'expropiació. Això ha fet que la tendència general hagi estat pagar un preu molt baix pel terreny i d'aquí vénen les 15.000 queixes a Europa. "Açò és la Sicília de les promotores. Aquest sistema ha permès forrar-se a les empreses urbanitzadores afins al partit governant, ja que els resulta un negoci redó amb el qual quasi no tenen despeses", comenta un regidor d'un poble de València que prefereix guardar l'anonimat i que afirma haver rebut amenaces en intentar destapar abusos urbanístics.
El conseller Rafael Blasco, en un exercici de cinisme, celebrava dimecres passat que Europa hagi demanat la suspensió de la LRAU adduint que es tracta d'una llei aprovada pels socialistes el 1994. El secretari de territori del PSPV-PSOE, Eugenio Burriel, contestava que "tirar la culpa a una llei socialista de fa onze anys del desastre urbanístic que està denunciant Europa és un autèntic acudit i excuses de mal pagador. Si la culpa era de la LRAU han trigat onze anys a adonar-se'n".
Fuente: AVUI, 27.11.05
35 Respuestas
7180 Vistas