En el observatorio Fabra de Barcelona, no en Girona, en un observatorio muy codiciado por todo el mundo, con datos siempre del mismo lugar, desde 1914, han tenido un febrero récord, y es el 3o seguido, pues bien, de 29 días que han pasado de 20º desde 1914 en un febrero, 11 días corresponden a los últimos 3 febreros. si esto no es un cambio climático, que venga alguién y me explique que es.
Y os doy la versión en catalán, hay la herramienta de Translator Google.
Página web: Observatorio Fabra-Barcelona, resumen meteorològic mensual
Enlace:
http://www.fabra.cat/meteo/resums/resums.htmlTexto (literal): Enguany el carnestoltes ha estat al febrer i aquest mes ha fet la seva rua particular amb la comparsa de l'hivern disfressat de mes de març. Ha posat una màscara de núvols al cel, s'ha vestit amb un munt de dies de pluja minsa i ha ballat al ritme d'una temperatura molt superior a l'habitual. Amb un altre febrer tan suau, ja son tres anys seguits amb els seus febrers situats entre els 4 més càlids des del 1914.
Començà el mes amb els dies més càlids. Des dels 18°C del dia 1 el termòmetre salta per sobre dels 20°C el 2. Tot i que la Candelera va riure l'hivern no semblava pas viu i el dia 3 col·loca la temperatura màxima mensual a la fita dels 20.2°C. Superar els 20°C al mes de febrer ha esdevingut un costum els darrers anys que no deixa de ser del tot impropi d'aquestes dates. Tot seguit reproduïm i actualitzem un paràgraf que ja vam publicar en el resum del febrer de l'any passat però que ara agafa encara més notorietat: En els darrers 107 anys només vint-i-nou dies de febrer han assolit i superat els 20°C a la sèrie climàtica de l'Observatori Fabra. D'aquests 29, 14 s'han enregistrat des del 2011 i 11 només en els tres darrers anys!!
Sortosament de seguida els valors tèrmics exagerats queden enrere i el mercuri experimenta una davallada continua a partir del dia 4. Aquest descens s'interromp momentàniament el dia 6 per l'entrada d'una massa d'aire sahariana que aporta una gran quantitat de pols en suspensió que precipita en sec i dispara el termòmetre. L'episodi de calitja no dura gaire car el mateix dia 7 ja refresca i el 8 és el primer dia del mes en què la pluja és més significativa (3.8 mm). La seva màxima amb prou feines supera els 10°C. Amb tot, la temperatura mínima no és tampoc massa freda doncs no baixa dels 5°C.
La pluja és la protagonista en el període comprès entre el 9 i el 16 de febrer. Apareix en 7 d'aquestes 8 jornades. Ara bé, no ens enganyem pas, ho fa de manera tan minsa que tan sols acumula 11.0 mm durant aquest interval i gairebé tots caiguts entre el 13 i el 15. És aquest també el període més fred del mes que registra la temperatura mínima mensual el dia 14 amb 4.9°C i una màxima molt curta el dia 15 (8.3°C).
A continuació el termòmetre torna a escalar fins a la cota dels 15°C. El dia 17 el febrer sembla enterrar la sardina de l'hivern al superar aquest valor i mantenir els registres suaus de manera continuada fins el 20. La responsable d'aquest ascens torna a ser una massa d'aire que arriba del Sud i novament carregada de pols en suspensió. Aquesta pols és la cendra amb què el febrer inicia la seva particular quaresma tot practicant un dejú de pluja i que només interromp breument el dia 22: La pluja de fang d'aquella jornada acumula 10.9 mm. Fou el final d'un temporal de vent de NE que entre el dia 21 deixa el màxim cop de vent del febrer de 73 km/h.
Un cop marxa la pluja de fang queda la calitja persistent que, amb major o menor intensitat, hi serà present fins a final de mes. La presència de les altes pressions (fins a 1037 hPa el dia 24) afavoreix, juntament amb la humitat elevada, la formació d'abundants núvols baixos durant moltes jornades del tram final de mes que no deixen pas pluja però si entorpeixen notablement l'acció del Sol: Amb nomes 148 hores de Sol és el febrer de menor insolació des de l'any 2003.
Acaba el mes i l'hivern sense fred. Enrere queden aquells 20 dies entre finals de desembre i mitjans de gener que realment ens van recordar un hivern de debò però que desprès s'ha desinflat com un bunyol de vent. Tot el fred que faci ara, si en fa, serà fred de primavera ja no massa benvingut per l'estat vegetatiu de bona part de la flora de Collserola, ara ja molt avançada per la bonança.