¿Quién tiene la culpa del cambio climático, la sociedad, los gobiernos?

Este sería uno de los estudios más influyentes usados por los presidentes de EEUU.
https://iopscience.iop.org/article/10.1088/1748-9326/8/2/024024/pdf

Pero puede considerarse totalmente refutado:
http://www.prweb.com/releases/2013/5/prweb10753602.htm
https://wattsupwiththat.com/2014/12/19/97-articles-refuting-the-97-consensus-on-global-warming/
https://www.theguardian.com/environment/blog/2014/jun/06/97-consensus-global-warming

Por supuesto, el método utilizado también es asombroso: se examinaron los estudios publicados sobre el tema del cambio climático. Ahí radica la suposición de que los científicos que publican sobre el tema son los únicos expertos autorizados. Este método, que probablemente proporciona una selección "sesgada", también sugiere de manera muy dudosa la opinión de los expertos. ¿No habría sido una encuesta representativa entre expertos el método apropiado? Lo mismo ocurre con los meteorólogos y otros científicos que trabajan en diferentes capacidades en torno al tiempo y el clima. De hecho, existen estudios de este tipo que muestran el panorama de una manera mucho más diferenciada, pero aún así se ignoran en gran medida.

Ahora tenemos otro nuevo estudio:
https://iopscience.iop.org/article/10.1088/1748-9326/ac2966/pdf
¿Este estudio proporcionará un conocimiento mejor y más actualizado que los muchos estudios que lo precedieron? Desafortunadamente, no es así.
Naturalmente, esto deja espacio para todo tipo de suposiciones: ¿Ese consenso del 99% realmente afirma una influencia fuerte, predominante o completa de factores antropogénicos? ¿O es simplemente que existe una influencia humana, cuantitativamente sin nombre, en el clima? Esto último se puede suponer ya que hay una gran cantidad de artículos que dudan de la influencia dominante de esos factores en el clima.

Sin embargo, dado que los 3000 artículos mencionados probablemente no tienen exactamente esa pregunta como tema de investigación (solo se buscaron palabras clave genéricas), no se puede suponer que los resultados de investigación cuantificables válidos estén disponibles aquí. El análisis del texto lo confirma:

3.1. Resultados del muestreo aleatorio
Nuestra muestra aleatoria de 3000 artículos reveló un total de 282 artículos que se clasificaron como "no relacionados con el clima". Estos falsos positivos se produjeron porque, a pesar de que las palabras clave climáticas aparecían en sus títulos / resúmenes, los artículos publicados trataban sobre ciencias sociales, educación o investigación sobre las opiniones de las personas sobre el cambio climático en lugar de trabajos científicos originales.
En un lenguaje sencillo: solo 19 de los 3000 artículos examinados cuantifican la influencia humana en el clima. El resto, obviamente, no hace declaraciones cuantificables. E incluso de esos 19 artículos no se analiza cómo se cuantificó la influencia. Una cuantificación del 50% de la contribución antropogénica ya se consideraría aquí como evidencia del llamado consenso, pero en otros contextos ya significaría también una contradicción con el IPCC y el veredicto del negacionista climático. Aunque los artículos de 2104 son relevantes y describen el cambio climático, ni siquiera hacen declaraciones implícitas sobre la causalidad humana. ¿Por qué no en realidad? ¡Hablar aquí de un consenso de más del 99% es verdaderamente descarado!
El documento completo ni siquiera había examinado si había un consenso sobre "la influencia humana es la causa dominante del calentamiento observado". ¿Cómo pudieron estas conclusiones erróneas sobrevivir a una revisión por pares? Esto genera dudas sobre el valor de la revisión por pares.

No obstante, se puede suponer que este estudio seguirá utilizándose, sin dar detalles, como prueba del carácter científico de la política de protección del clima. Sin embargo, es precisamente este efecto considerable el que probablemente se pretende y más bien debería clasificarse como propaganda y mala ciencia.

El cambio climático es de lo peor que nos puede pasar si no lo queréis ver tenéis vendas en los ojos o sois como los políticos que cambian de pensamiento y de acciones cuando los interesa. A finales de siglo la temperatura media en Girona puede ser de 22ºC y la precipitación media anual de 600 mm, con sequías muy intensas, y los daños en la economía serían terribles, además de más fallecimientos por las olas de calor.

Consejos vendo...
Resulta que cuando interesaba tomar el periodo de referencia de 30 años era como algo sagrado(lo digo por los que no somos ateos) y ahora andas buscando como periodo de referencia para las temperaturas los últimos 100 años , pues para tu teoría interesa y los últimos 30 no, supongo que los diversos organismos pro CC harán lo propio en los próximos años.
Cuál es el periodo de referencia correcto y para que fin?
El tema es que hace poco en otro hilo te interesaba tomar como referencia los últimos 20 años para constatar la disminución de precipitaciones en tu querida Girona.
Tengo muchas preguntas y cada día me acuesto con más dudas, pero después de llevar leyendo tus comentarios muchos años, de verdad no eres consciente de que utilizas siempre diferentes varas de medir para utilizar
la que más se adapta a tu teoría?
Saludos.

Yo sólo diré que las preocupaciones de la sociedad, al menos la española, son otras. Si miramos el barómetro del CIS vemos que el cambio climático ocupa constantemente las últimas posiciones, y eso que en los últimos años hay una campaña constante de alarmismo pero que no ha conseguido el efecto deseado en la mayoría de la población. La gente tiene preocupaciones más importantes o urgentes como el paro, la sanidad, las condiciones laborales, la corrupción, la crisis económica o incluso los nacionalismos periféricos.

Así es, la guerra a largo plazo la tiene perdida ellos lo saben mejor que nosotros, pero eso no les interesa a ellos, saben que el sistema colapsara antes, su único afán es acumular poder y riqueza mientras puedan.
Saludos.

En el observatorio Fabra de Barcelona, no en Girona, en un observatorio muy codiciado por todo el  mundo, con datos siempre del mismo lugar, desde 1914, han tenido un febrero récord, y es el 3o seguido, pues bien, de 29 días que han pasado de 20º desde 1914 en un febrero, 11 días corresponden a los últimos 3 febreros. si esto no es un cambio climático, que venga alguién y me explique que es.
Y os doy la versión en catalán, hay la herramienta de Translator Google.
Página web: Observatorio Fabra-Barcelona, resumen meteorològic mensual
Enlace: http://www.fabra.cat/meteo/resums/resums.html


Texto (literal): Enguany el carnestoltes ha estat al febrer i aquest mes ha fet la seva rua particular amb la comparsa de l'hivern disfressat de mes de març. Ha posat una màscara de núvols al cel, s'ha vestit amb un munt de dies de pluja minsa i ha ballat al ritme d'una temperatura molt superior a l'habitual. Amb un altre febrer tan suau, ja son tres anys seguits amb els seus febrers situats entre els 4 més càlids des del 1914.
Començà el mes amb els dies més càlids. Des dels 18°C del dia 1 el termòmetre salta per sobre dels 20°C el 2. Tot i que la Candelera va riure l'hivern no semblava pas viu i el dia 3 col·loca la temperatura màxima mensual a la fita dels 20.2°C. Superar els 20°C al mes de febrer ha esdevingut un costum els darrers anys que no deixa de ser del tot impropi d'aquestes dates. Tot seguit reproduïm i actualitzem un paràgraf que ja vam publicar en el resum del febrer de l'any passat però que ara agafa encara més notorietat: En els darrers 107 anys només vint-i-nou dies de febrer han assolit i superat els 20°C a la sèrie climàtica de l'Observatori Fabra. D'aquests 29, 14 s'han enregistrat des del 2011 i 11 només en els tres darrers anys!!
Sortosament de seguida els valors tèrmics exagerats queden enrere i el mercuri experimenta una davallada continua a partir del dia 4. Aquest descens s'interromp momentàniament el dia 6 per l'entrada d'una massa d'aire sahariana que aporta una gran quantitat de pols en suspensió que precipita en sec i dispara el termòmetre. L'episodi de calitja no dura gaire car el mateix dia 7 ja refresca i el 8 és el primer dia del mes en què la pluja és més significativa (3.8 mm). La seva màxima amb prou feines supera els 10°C. Amb tot, la temperatura mínima no és tampoc massa freda doncs no baixa dels 5°C.
La pluja és la protagonista en el període comprès entre el 9 i el 16 de febrer. Apareix en 7 d'aquestes 8 jornades. Ara bé, no ens enganyem pas, ho fa de manera tan minsa que tan sols acumula 11.0 mm durant aquest interval i gairebé tots caiguts entre el 13 i el 15. És aquest també el període més fred del mes que registra la temperatura mínima mensual el dia 14 amb 4.9°C i una màxima molt curta el dia 15 (8.3°C).
A continuació el termòmetre torna a escalar fins a la cota dels 15°C. El dia 17 el febrer sembla enterrar la sardina de l'hivern al superar aquest valor i mantenir els registres suaus de manera continuada fins el 20. La responsable d'aquest ascens torna a ser una massa d'aire que arriba del Sud i novament carregada de pols en suspensió. Aquesta pols és la cendra amb què el febrer inicia la seva particular quaresma tot practicant un dejú de pluja i que només interromp breument el dia 22: La pluja de fang d'aquella jornada acumula 10.9 mm. Fou el final d'un temporal de vent de NE que entre el dia 21 deixa el màxim cop de vent del febrer de 73 km/h.
Un cop marxa la pluja de fang queda la calitja persistent que, amb major o menor intensitat, hi serà present fins a final de mes. La presència de les altes pressions (fins a 1037 hPa el dia 24) afavoreix, juntament amb la humitat elevada, la formació d'abundants núvols baixos durant moltes jornades del tram final de mes que no deixen pas pluja però si entorpeixen notablement l'acció del Sol: Amb nomes 148 hores de Sol és el febrer de menor insolació des de l'any 2003.
Acaba el mes i l'hivern sense fred. Enrere queden aquells 20 dies entre finals de desembre i mitjans de gener que realment ens van recordar un hivern de debò però que desprès s'ha desinflat com un bunyol de vent. Tot el fred que faci ara, si en fa, serà fred de primavera ja no massa benvingut per l'estat vegetatiu de bona part de la flora de Collserola, ara ja molt avançada per la bonança.

En el observatorio Fabra de Barcelona, no en Girona, en un observatorio muy codiciado por todo el  mundo, con datos siempre del mismo lugar, desde 1914, han tenido un febrero récord, y es el 3o seguido, pues bien, de 29 días que han pasado de 20º desde 1914 en un febrero, 11 días corresponden a los últimos 3 febreros. si esto no es un cambio climático, que venga alguién y me explique que es.
Y os doy la versión en catalán, hay la herramienta de Translator Google.
Página web: Observatorio Fabra-Barcelona, resumen meteorològic mensual
Enlace: http://www.fabra.cat/meteo/resums/resums.html


Texto (literal): Enguany el carnestoltes ha estat al febrer i aquest mes ha fet la seva rua particular amb la comparsa de l'hivern disfressat de mes de març. Ha posat una màscara de núvols al cel, s'ha vestit amb un munt de dies de pluja minsa i ha ballat al ritme d'una temperatura molt superior a l'habitual. Amb un altre febrer tan suau, ja son tres anys seguits amb els seus febrers situats entre els 4 més càlids des del 1914.
Començà el mes amb els dies més càlids. Des dels 18°C del dia 1 el termòmetre salta per sobre dels 20°C el 2. Tot i que la Candelera va riure l'hivern no semblava pas viu i el dia 3 col·loca la temperatura màxima mensual a la fita dels 20.2°C. Superar els 20°C al mes de febrer ha esdevingut un costum els darrers anys que no deixa de ser del tot impropi d'aquestes dates. Tot seguit reproduïm i actualitzem un paràgraf que ja vam publicar en el resum del febrer de l'any passat però que ara agafa encara més notorietat: En els darrers 107 anys només vint-i-nou dies de febrer han assolit i superat els 20°C a la sèrie climàtica de l'Observatori Fabra. D'aquests 29, 14 s'han enregistrat des del 2011 i 11 només en els tres darrers anys!!
Sortosament de seguida els valors tèrmics exagerats queden enrere i el mercuri experimenta una davallada continua a partir del dia 4. Aquest descens s'interromp momentàniament el dia 6 per l'entrada d'una massa d'aire sahariana que aporta una gran quantitat de pols en suspensió que precipita en sec i dispara el termòmetre. L'episodi de calitja no dura gaire car el mateix dia 7 ja refresca i el 8 és el primer dia del mes en què la pluja és més significativa (3.8 mm). La seva màxima amb prou feines supera els 10°C. Amb tot, la temperatura mínima no és tampoc massa freda doncs no baixa dels 5°C.
La pluja és la protagonista en el període comprès entre el 9 i el 16 de febrer. Apareix en 7 d'aquestes 8 jornades. Ara bé, no ens enganyem pas, ho fa de manera tan minsa que tan sols acumula 11.0 mm durant aquest interval i gairebé tots caiguts entre el 13 i el 15. És aquest també el període més fred del mes que registra la temperatura mínima mensual el dia 14 amb 4.9°C i una màxima molt curta el dia 15 (8.3°C).
A continuació el termòmetre torna a escalar fins a la cota dels 15°C. El dia 17 el febrer sembla enterrar la sardina de l'hivern al superar aquest valor i mantenir els registres suaus de manera continuada fins el 20. La responsable d'aquest ascens torna a ser una massa d'aire que arriba del Sud i novament carregada de pols en suspensió. Aquesta pols és la cendra amb què el febrer inicia la seva particular quaresma tot practicant un dejú de pluja i que només interromp breument el dia 22: La pluja de fang d'aquella jornada acumula 10.9 mm. Fou el final d'un temporal de vent de NE que entre el dia 21 deixa el màxim cop de vent del febrer de 73 km/h.
Un cop marxa la pluja de fang queda la calitja persistent que, amb major o menor intensitat, hi serà present fins a final de mes. La presència de les altes pressions (fins a 1037 hPa el dia 24) afavoreix, juntament amb la humitat elevada, la formació d'abundants núvols baixos durant moltes jornades del tram final de mes que no deixen pas pluja però si entorpeixen notablement l'acció del Sol: Amb nomes 148 hores de Sol és el febrer de menor insolació des de l'any 2003.
Acaba el mes i l'hivern sense fred. Enrere queden aquells 20 dies entre finals de desembre i mitjans de gener que realment ens van recordar un hivern de debò però que desprès s'ha desinflat com un bunyol de vent. Tot el fred que faci ara, si en fa, serà fred de primavera ja no massa benvingut per l'estat vegetatiu de bona part de la flora de Collserola, ara ja molt avançada per la bonança.

Aquí nadie niega que desde los 80 del siglo XX hay calentamiento, pero de ahí a afirmar que es irreversible y causado por el ser humano hay un mundo. Calentamientos y enfriamientos ha habido ya otras muchas veces, incluso en la historia reciente, así que no se trata de ninguna novedad

Cita de: meteosat71 en Martes 02 Noviembre 2021 19:14:47 pm

En el observatorio Fabra de Barcelona, no en Girona, en un observatorio muy codiciado por todo el  mundo, con datos siempre del mismo lugar, desde 1914, han tenido un febrero récord, y es el 3o seguido, pues bien, de 29 días que han pasado de 20º desde 1914 en un febrero, 11 días corresponden a los últimos 3 febreros. si esto no es un cambio climático, que venga alguién y me explique que es.
Y os doy la versión en catalán, hay la herramienta de Translator Google.
Página web: Observatorio Fabra-Barcelona, resumen meteorològic mensual
Enlace: http://www.fabra.cat/meteo/resums/resums.html


Texto (literal): Enguany el carnestoltes ha estat al febrer i aquest mes ha fet la seva rua particular amb la comparsa de l'hivern disfressat de mes de març. Ha posat una màscara de núvols al cel, s'ha vestit amb un munt de dies de pluja minsa i ha ballat al ritme d'una temperatura molt superior a l'habitual. Amb un altre febrer tan suau, ja son tres anys seguits amb els seus febrers situats entre els 4 més càlids des del 1914.
Començà el mes amb els dies més càlids. Des dels 18°C del dia 1 el termòmetre salta per sobre dels 20°C el 2. Tot i que la Candelera va riure l'hivern no semblava pas viu i el dia 3 col·loca la temperatura màxima mensual a la fita dels 20.2°C. Superar els 20°C al mes de febrer ha esdevingut un costum els darrers anys que no deixa de ser del tot impropi d'aquestes dates. Tot seguit reproduïm i actualitzem un paràgraf que ja vam publicar en el resum del febrer de l'any passat però que ara agafa encara més notorietat: En els darrers 107 anys només vint-i-nou dies de febrer han assolit i superat els 20°C a la sèrie climàtica de l'Observatori Fabra. D'aquests 29, 14 s'han enregistrat des del 2011 i 11 només en els tres darrers anys!!
Sortosament de seguida els valors tèrmics exagerats queden enrere i el mercuri experimenta una davallada continua a partir del dia 4. Aquest descens s'interromp momentàniament el dia 6 per l'entrada d'una massa d'aire sahariana que aporta una gran quantitat de pols en suspensió que precipita en sec i dispara el termòmetre. L'episodi de calitja no dura gaire car el mateix dia 7 ja refresca i el 8 és el primer dia del mes en què la pluja és més significativa (3.8 mm). La seva màxima amb prou feines supera els 10°C. Amb tot, la temperatura mínima no és tampoc massa freda doncs no baixa dels 5°C.
La pluja és la protagonista en el període comprès entre el 9 i el 16 de febrer. Apareix en 7 d'aquestes 8 jornades. Ara bé, no ens enganyem pas, ho fa de manera tan minsa que tan sols acumula 11.0 mm durant aquest interval i gairebé tots caiguts entre el 13 i el 15. És aquest també el període més fred del mes que registra la temperatura mínima mensual el dia 14 amb 4.9°C i una màxima molt curta el dia 15 (8.3°C).
A continuació el termòmetre torna a escalar fins a la cota dels 15°C. El dia 17 el febrer sembla enterrar la sardina de l'hivern al superar aquest valor i mantenir els registres suaus de manera continuada fins el 20. La responsable d'aquest ascens torna a ser una massa d'aire que arriba del Sud i novament carregada de pols en suspensió. Aquesta pols és la cendra amb què el febrer inicia la seva particular quaresma tot practicant un dejú de pluja i que només interromp breument el dia 22: La pluja de fang d'aquella jornada acumula 10.9 mm. Fou el final d'un temporal de vent de NE que entre el dia 21 deixa el màxim cop de vent del febrer de 73 km/h.
Un cop marxa la pluja de fang queda la calitja persistent que, amb major o menor intensitat, hi serà present fins a final de mes. La presència de les altes pressions (fins a 1037 hPa el dia 24) afavoreix, juntament amb la humitat elevada, la formació d'abundants núvols baixos durant moltes jornades del tram final de mes que no deixen pas pluja però si entorpeixen notablement l'acció del Sol: Amb nomes 148 hores de Sol és el febrer de menor insolació des de l'any 2003.
Acaba el mes i l'hivern sense fred. Enrere queden aquells 20 dies entre finals de desembre i mitjans de gener que realment ens van recordar un hivern de debò però que desprès s'ha desinflat com un bunyol de vent. Tot el fred que faci ara, si en fa, serà fred de primavera ja no massa benvingut per l'estat vegetatiu de bona part de la flora de Collserola, ara ja molt avançada per la bonança.

Aquí nadie niega que desde los 80 del siglo XX hay calentamiento, pero de ahí a afirmar que es irreversible y causado por el ser humano hay un mundo. Calentamientos y enfriamientos ha habido ya otras muchas veces, incluso en la historia reciente, así que no se trata de ninguna novedad

Ya lo sé, cambios climáticos los hemos tenido siempre y siempre los tendremos en el futuro, Sin humanidad y con humanidad. Pero el problema ahora es que el ritmo de calentamiento es muy rápido por causa del incremento de la población y del aumento de calidad de vida de las personas del 3r mundo que generan muchos gases de efecto invernadero y también porqué muchos países del 1r mundo ya hace casi 2 siglos que contaminan y muchos como EUA no han tomado políticas anti gases efecto invernadero por los políticos, y me olvidaba de la China que con tanto carbón que utilizan y son el país más poblado del mundo pues contaminan muchísimo y de momento no quieren frenar su desarrollo a costas de un mejor ambiente del mundo. Aquí por desgracia lo pagarán nuestros hijos, nietos o las generaciones venideras, no creo que yo lo vea.

Ya lo sé, cambios climáticos los hemos tenido siempre y siempre los tendremos en el futuro, Sin humanidad y con humanidad. Pero el problema ahora es que el ritmo de calentamiento es muy rápido por causa del incremento de la población y del aumento de calidad de vida de las personas del 3r mundo que generan muchos gases de efecto invernadero y también porqué muchos países

En efecto, el calentamiento (negativo) es evidente, así como su relación (negativa) con el aumento de los niveles de CO2 atmosférico:

Cita de: meteosat71

Ya lo sé, cambios climáticos los hemos tenido siempre y siempre los tendremos en el futuro, Sin humanidad y con humanidad. Pero el problema ahora es que el ritmo de calentamiento es muy rápido por causa del incremento de la población y del aumento de calidad de vida de las personas del 3r mundo que generan muchos gases de efecto invernadero y también porqué muchos países

En efecto, el calentamiento (negativo) es evidente, así como su relación (negativa) con el aumento de los niveles de CO2 atmosférico:

-0,04 de correlación pone, pues casi nada de correlación. Según esta gráfica en los últimos 3-4 años hay un descenso térmico. Otras bases de datos muestran un calentamiento en este período. Pero HadCrut es una buena referencia de base de datos si da esta evolución, debe ser correcta, por tanto en los últimos 3-4 años pese a que se han batido muchos récords de temperatura en olas de calor se ha enfriado el planeta. Más que calentamiento o enfriamiento mirando la gráfica de temperatura planetaria desde marzo de 2014 muestra ciclos de ascenso y descenso que pueden estar relacionados con patrones de baja teleconexión, ENSO, NAO, AMO, etc. Parece que a pesar del claro aumento de Co2 la temperatura está regida por las teleconexiones.

En efecto, es necesaria una visión a largo plazo para verificar todo el desastre universal que predice la crisis climática y el calentamiento global acojonante al que estamos sometidos.
Este recalentamiento (porque ya lo de "calentamiento" le está quedando pequeño) es culpa exclusiva de la civilización tecnológica moderna y su uso desmedido de los combustibles fósiles, tal y como lo demuestra el análisis de los últimos 11.000 años y donde se puede apreciar los efectos de la civilización consumista y la superpoblación que no solo ahora, sino ya bastante antes nos impusieron los constructores de Gobekli Tepe y los imperios Minoico y Romano y toda la civilización globalista universal de la Edad Media:



Por supuesto, tampoco podemos olvidar los terrores ambientales de la civilización dinosáurica, que ya en lejanos tiempos elevó las temperaturas hasta 6~7ºC y provocó con ello, en el cortísimo plazo de 150 millones de años, la desaparición de casi la totalidad de la vida (con la única excepción de toda ella y de las innumerables especies que surgieron, medraron y evolucionaron durante esos remotos desastres ambientales) sobre nuestro planeta:



Sí. ¡Es totalmente acojonante!